CIGRONS.
Considerat històricament un llegum modest, però que gràcies al seu alt valor nutritiu ha triomfat en èpoques de penúria.
El seu suc de cocció és gustós, aprofitable per remullar sopes, brous o escudelles.
Si els comprem secs, els haurem de posar en remull el dia abans (a l’hivern amb aigua tèbia, mentre que l’estiu els remullarem amb aigua freda). Afegiu-hi de 40 a 50 gr de sal per cada quilo. L’endemà els podeu escórrer (sense rentar-los) i coure’ls unes 2 hores, sempre segons el tipus de cigró; és important saber que si hem d’afegir aigua durant la cocció, aquesta ha de ser calenta, per tal de no trencar-ne el bull.
Aquesta llegum conté força fibra i unes 330 calories per cada 100g.
Als establiments hi trobem comercialitzats també els cigrons cuits en conserva, però atenció, ja que aquests aporten molta més sal que els naturals.
Hi ha una sèrie de normes importants que cal saber sobre la cocció dels cigrons:
Sempre s’han de posar a coure amb aigua freda, així evitarem que el centre del llegum quedi cru.
S’han de bullir a foc molt lent.
Bullir-los amb abundant aigua. Al moure’s lliurement aconseguirem una textura més uniforme.
Si afegim unes verdures a l’olla, aconseguirem un brou excel·lent que, gràcies als midons, podem utilitzar com a espessidor de salses evitant utilitzar espessants de farina (tipus Maicena).
Cigrons conreats a Catalunya:
Cigronet de l’Alta Anoia; és un cigró més petit, però més gustós i de textura homogènia, gens farinós. Triplica el seu volum durant la cocció.
Cigró d’Oristà; molt gustós i de cocció ràpida, té la pell molt fina.